Els tractaments frigorífics

Els tractaments frigorífics rebaixen la temperatura del producte fins a valors que disminueixen al mínim l'activitat  metabòlica dels aliments frescos i en els quals pocs microorganismes poden sobreviure. A diferència dels processos tèrmics, els processos frigorífics s’han d’aplicar contínuament sense trencar la cadena de fred, que garanteix la qualitat del producte fins al moment en què es consumeix.

La propietat organolèptica és el conjunt de trets sensorials de color, forma, aroma, gust i textura que fan més o menys atractiu l'aliment.

• La refrigeració consisteix a rebaixar la temperatura de l’aliment fins a valors entre els 0 ºC i els 8 ºC. Els aliments frescos són atacats més fàcilment pels microorganismes i, per tant, s’han de mantenir a una temperatura més baixa.

• La congelació rebaixa la temperatura del producte per sota del seu punt de congelació, fins a valors entre –18 ºC i –22 ºC. Això assegura una conservació de fins a diversos mesos gràcies a l’anul·lació de l’activitat cel·lular i la congelació de l’aigua que contenen els aliments, fet que elimina les formes microbianes actives. 

• La deshidratació és una tècnica que elimina el contingut d'aigua d'un producte, i redueix la capacitat microbiana d'atacar-lo. Es pot dur a terme de dues maneres: per escalfor i per liofilització. 

examen plàstics

Clasifica

Aletes de  polietilè	Flexible i aïllant tèrmic
Ulleres de policarbonat	Teixit resistent
Vestit de noprè	Flexible i sura a l’aigua
Tubs per respirar de cautxú	Transparent i resistent
Armilla inflable de miló	Flexible i resistent a la pressió

Relaciona l'objecte i el plàstic amb què està fet

Mitges  de dona	Policarbonat
Bosses d’escombraries	Poliestrirè
Envàs de iogurt	Niló
Ulleres	Metacrilat
Anunci lluminós	Elastà
Canya de pescar	Resina de polièster
Sola de sabata	Cautxú
Banyador	Polietilè
Capsa de pastís gelat	Poliestirè expandit

Fibres tèxtils

LLANA

Natural, d'origen animal es el pel dels animals ovins. Resistent y elàstica, no s'arruga.

SEDA

Natural,d'origen animal s'obte del capoll del cuc de seda. Es pot rentar i tenyir.

COTÓ

Natural, d'origen vegetal es una llabor i es pot collir a ma o be a maquina es pot encollir pero transpira be.

NAILON

Sintètica, es molt mes forta que cualsebol fibra natural i molt fexible.

POLIÈSTER

Sintètica polimer termosytable es pot convinar amb cotó i llana

ELASTÀ

Sintètica polimer elastòmer de la familia dels poliuretans.molt elastica

termoplastics

Ampolla d'aigua

manec de paella

boligraf

canonada

safata de suro

Tipus de plàstics

Termoplàstics
Els plastics termoplàstics tenes les propietats següents:

• Es deformen per la calor.
• Se solidifiquen en refredar-se.
• Es poden prosessar uns quants cops sense que perdin les propietats.

És a dir, que són reciclables.
La temperatura màxima que poden suportar no supera els 150ºC, excepte el tefló, que resisteix tempreratures molt més altres i s'utiliza, de fet, com a recobriment d'olles i paelles.

Termostables
Els plàstics termostables sofreixen un procés anomenat de tractament quan se'ls modela i dóna forma aplicant.hi pressió o calor. Durant el procés, les cadenes polimèriques s'entrecreuen. I el resultat és un plàstic rígid i més fràgil. No es poden reciclar aplicant-los calor.

Elastòmers
Les macromolècules dels plàstics elastòmes formen una xarxa que es pot contraure i estirar quan aquests materials són comprimits o bé estirats, i fins i tot poden lliscar unes cadenes sobre les altres. Per això són tan elàstics.
No suporten bé la calor i es degraden a temperatures mitjanes, cosa que fa que el reciclatge mitjançant calor no sigui possible. Un exemple d'elastòmer és el cautxú natural.

propietats dels plastics

1. Indica les propietas pricipales incluiendo algunos ejemplos

Conductivitat elèctrica. Els plàstics  són mals conductors de l'electricitat, i aquesta característica els permet que s'utilitzin com a aïllants elèctics.

El recobriment de cables en pot ser un exemple.

Conductivitat tèrmica. Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa. Solen ser materials aïllants perquè transmeten la calor molt lentament.

Un exemple són els mànecs de la bateria de cuina.

Resistencia mecànica. Els plàstics són molt resistents, si se'n té en juntament amb els aliatges metàl·lics, per construir avions.

Quasi totes les joguines, per exemple, estan fetes amb alguna mena de plàstic.

Combustibilitat. La major part dels plàstics crema amb facilitat, ja que les molècules es componen de carboni i hidrogen. El color de la flama i l'olor del fum que desprenen sol ser característic de cada tipus de plàstic.

Les bosses d'escombraries, per exemple.

Plasticitat. Molts plàstics s'estoven amb la calor i, sense que s'arribin a fondre, es poden modelar molt fàcilment. Això permet fabricar amb aquest material peces de formes complicades.

Que és un plàstic?

1. Respon
a) Què és un monòmer?
Es una conbinacio d'atoms, semblant a les baules que formen una cadena. Cadascuna d'aquestes unitats que es repeteix s'anomena monòmer

b) I un polímer ?
La unió del molt forma el polímer

2 Explica què és la polimerització
Quan es vol fabricar un plàstic, cal que els monòmers en enllacin entre si per formar el polimer. Això s'anonomena reacció de polimerització.