Els tractaments tèrmics

Els tractaments tèrmics
 Els tractaments tèrmics sotmeten els aliments a temperatures altes que fan desaparèixer les característiques de l’aliment fresc.

• L’ escaldat és una operació prèvia en fruites i hortalisses que consisteix a sotmetre el producte a temperatures elevades durant un període curt de temps, gràcies a l’acció de l’aigua o del vapor d’aigua. Aquest procés elimina les característiques dels productes frescos sense modificar-los gaire.

• L’ esterilització aconsegueix la destrucció de tots els tipus de microorganismes presents en l’aliment, però hi provoca canvis substancials. Consisteix a escalfar progressivament l’aliment fins a arribar a temperatures al voltant de 120 ºC, que es mantenen durant uns minuts. La durada de tot el procés depèn del tipus de producte, i es pot allargar fins a una hora. També es poden esterilitzar objectes o envasos mitjan- çant la seva introducció en recipients especials (autoclau) que permeten aconseguir pressions i temperatures elevades (superiors als 100ºC) i que, per exemple, no provoquen l'ebullició de l'aigua.

La pasteurització destrueix els gèrmens patògens sense afectar gaire les característiques del producte. Consisteix a escalfar el producte a temperatures entre 65 ºC i 90 ºC.

L’esterilització UHT, o esterilització ràpida a elevades temperatures, s’aplica a productes líquids en els quals l’escalfor es difon molt ràpidament. L’aliment se sotmet a temperatures de fins a 140 ºC durant pocs segons.

La cocció és un tractament que elimina les característiques del producte fresc i, en segon terme, destrueix la càrrega microbiana. En alguns casos afavoreix la conservació perquè redueix la concentració d’aigua.

El reg

El reg
Com tots els vegetals, els conreus necessiten aigua per poder viure i desenvolupar-se plenament. Els conreus que no disposen d’aigua per ser regats, s’anomenen conreus de secà. El rendiment anual dels conreus de secà és variable i sovint és més baix que el dels de regadiu, perquè per créixer depenen íntegrament de la pluja. Hi ha diverses tècniques de reg, cadascuna té tant avantatges com inconvenients, i s’adapten millor a uns conreus que a altres, segons les característiques que tinguin.

Reg a manta
El reg a manta, que consisteix a inundar mitjançant sèquies tota l’extensió dels conreus extensius, o només els solcs que hi ha sota les plantes hortícoles.

Reg per aspersió
El reg per aspersió, que consisteix a llençar aigua polvoritzada sobre el conreu des d’uns petits sortidors alimentats per canonades a pressió. Es pot aplicar mitjançant instal·lacions fixes per a conreus intensius, o mòbils per cobrir grans extensions de conreus extensius.

Reg localitzat
El reg localitzat,que consisteix a aportar un fil d’aigua gota a gota o en microaspersió, a pressió molt baixa, directament sobre cada planta d’un conreu intensiu o arbori. La freqüència de reg és gairebé diària i té una eficiència molt elevada.

La ramaderia

En l’antiguitat, els homes havien de seguir les bandades d’animals salvatges per caçar-los i alimentar-se’n. Quan van aprendre a domesticar els animals i a alimentar-los per obtenir-ne carn i altres recursos, va aparèixer la ramaderia.
La ramaderia és el conjunt de tècniques d’explotació de bestiar per obtenir les primeres matèries animals bàsiques per a l’alimentació humana i per a la indústria.

Tècniques de producció
Les granges de cria disposen de femelles reproductores i mascles sementals, per reproduir i fer la cria inicial d’animals.
S’ha de tenir molta cura de les condicions ambientals de temperatura, estat sanitari, llet materna i aliments especials, atès que és el període de creixement més sensible i amb més mortalitat.
 Les granges productores d’ous, carn, llet o llana, reben els animals joves, ja independents, i els alimenten segons diferents tècniques:
• En l’explotació extensiva, el bestiar pastura lliurement pels prats i s’alimenta d’herba i farratge fresc (alfals, blat de moro). Només s’estabula a la nit o quan fa molt fred, i llavors s’alimenta de farratge ensitjat. Aquesta tècnica s’utilitza en el bestiar boví i oví de races autòctones adaptades a la climatologia del país, per produir llet, carn o llana.

• En l’explotació intensiva, el bestiar està sempre estabulat i s’alimenta amb pinsos o aliment concentrat, alternats amb farratges. La producció és alta i ràpida, però el cost de manteniment també és alt.

 • En l’explotació mixta, el bestiar pastura lliurement a l’estiu, quan els prats i la meteorologia són millors. La resta de l’any s’estabula en granges on té espai per alimentar-se i fer exercici.
Les granges de cicle tancat reuneixen tot el cicle productiu en una sola instal·lació, cosa que permet fer un seguiment més complet del bestiar, i és més fàcil seleccionar els millors animals joves per substituir els reproductors envellits

Agricultura

L'agricultura
L’agricultura és el conjunt de tècniques de conreu que es fan servir per obtenir els recursos vegetals necessaris per a l’alimentació humana, l’alimentació animal i la indústria. L’origen de l’agricultura es remunta a fa uns 10.000 anys, quan l’home que abans recol·lectava plantes silvestres en va descobrir el cicle i les necessitats; així va començar a protegir-les per augmentar-ne el rendiment i adaptar-les al que li convenia.

Classificació de cultius  
Segons la tipologia i la vida productiva de les diferents espècies vegetals, els cultius es classifiquen en herbacis i arboris.
Els cultius herbacis són plantes de pocs anys de vida productiva i no tenen una tija llenyosa o tronc. Poden ser:
• Intensius. Es caracteritzen per l’elevat valor econòmic de cada planta, que permet utilitzar moltes tècniques de conreu: reg, hivernacles, recollida manual, etc. Pertanyen a aquest grup les hortalisses (patata, enciam), les lleguminoses (pèsols, mongetes), i les plantes ornamentals i de flor tallada.

• Extensius. Requereixen menys tasques de conreu, que es poden limitar a la sembra i la recol·lecció. Com que la densitat de les plantes és molt elevada, es tracten com una unitat sense diferenciar-les individualment. Exemples d’aquest tipus de conreu són:
– Els cereals d’hivern, com ara el blat, l’ordi o la civada.
– Els cereals d’estiu, com ara el blat de moro, la melca o l’arròs.
– Els farratges, com ara l’alfals o les pradenques.
– Les oleaginoses, com ara el gira-sol i la soja.
– Les plantes industrials, com ara el cotó o el lli.
Els cultius arboris estan formats per arbres o arbustos distribuïts en un marc de plantació que permet una atenció acurada a cada individu. Aquests conreus són de llarga durada i tenen una producció nul·la els primers anys, que després augmenta fins a la plenitud productiva. Alguns exemples d’aquests tipus de cultius són:
– L’olivera i la vinya.
– Els arbres de fruita dolça, com ara la pomera o el presseguer.
– Els arbres de fruita seca, entre els quals destaquen l’ametller i l’avellaner.

El cicle anual d'un conreu
Per tal de facilitar i optimitzar la vida productiva d’un determinat tipus de conreu, hi ha tot un seguit de tasques de preparació i tractament de terreny i cultiu. És el que s’anomena cicle anual d’un conreu, que es concreta en la preparació del terreny, la plantació, el tractament del cultiu, el reg i la recol·lecció.