Actividades

17 Si exerceis la força de 500 N, quina càrrega podràs transportar amb el bolquet de la figura?

F= R* BR/BF

500*0,6/0,4=750

19 indica la força que cal exercir en cadascun dels casos seguents.

F=R* BR/BF

400*0,6/2=120                 600*0,5/3=100

Palanques Activitats

2 Calcula la força que s'ha d'exerir per aixecar una càrrega de 100 N en cada cas.

F= R* (BR/BF)

F=100* (3/2)

F= 150 N  15 Kg

16 La grua de la figura ha d'aixecar un palet de sacs de ciment que pasa 5.000 N. A quina distancia de la torre s'ha de situar el palet perque l'estructura no pateix?

F* BF/R= BR 1000*5/5000=BR   10=BR

Palanques

• 
  

Una palanca és una màquina simple capaç de multiplicar la força.

TIPUS DE PALANQUES

Palanques de primer gènere

El punt de recolzament es troba entre la força i la resistència.

En funció de la longitud dels braços, la força serà més gran, més petita o igual que la resistencia.

Palanques de segon gènere

• La resistència es troba entre el punt de recolzament i la força.
• Aquestes palanques tenen aventatges mecànic; és a dir, aplicant poca força es venç una gran resistència, ja que el braç motor (BF) és sempre major que el braç resistent (BR).

Palanques de tercer gènere

• La força es troba entre el punt de recolzament i la resistència.
• Aquestes palanques tenen desavantage mecànic; cal aplicar molta força per vèncer poca resistència. En aquest cas el braç motor és menor que el braç resistent.

mecanismes

factura

ejercicio 12 y 13

12. Quins altres recursos, que no utilizin la informatica, utilitzaries en cadascun dels apartats de l'exercici anterior? carteles,radio,television,pediodicos...

13. Determina quin es l'ordre correcte de les etapes del procés tecnològic:
1 projecte
2 fabricacio
3 control de qualitat
4 avaluació
5 comercialització

11 Marca en cada cas quines eines informatiques utilizaries en cada frase del projecte tecnologic

	Full de calcul	Processador de textos	base de dades	presentació amb projector	programes de disseny	internet
Presentació als clients del projecte				x
Dibuix de plànols					x
Pressupost	x
Gestió de les dades dels clients i proveïdors			x
Recerca de preus de productes						x
Propaganda						x

Indica la función de estos elementos

Indica la función de estos elementos
permeten controlar el circuit  (encendre-ho i apagar-lo)

Indica los elementos mas importantes
Interruptor

Dispositivo para abrir o cerrar el paso de corriente eléctrica en un circuito.''pulsó el interruptor y apagó la luz''

Pulsador
Un botón o pulsador es un dispositivo utilizado para realizar cierta función. Los botones son de diversas formas y tamaños y se encuentran en todo tipo de dispositivos, aunque principalmente en aparatos eléctricos y electrónicos.

Commutadors

Que es un motor?

Que es un motor?
Un motor es la parte sistemática de una máquina capaz de hacer funcionar el sistema, transformando algún tipo de energía (eléctrica, de combustibles fósiles, etc.), en energía mecánica capaz de realizar un trabajo. 

Indica algunos aparatos que dispongan de un motor electrico

Explica el funcionamiento de un motor

Que es un fusible
En electricidad, se denomina fusible a un dispositivo, constituido por un soporte adecuado, un filamento o lámina de un metal o aleación de bajo punto de fusión que se intercala en un punto determinado de una instalación eléctrica para que se funda, por Efecto Joule, cuando la intensidad de corriente supere, por un cortocircuito o un exceso de carga, un determinado valor que pudiera hacer peligrar la integridad de los conductores de la instalación con el consiguiente riesgo de incendio o destrucción de otros elementos.
Fusible de cristal

Fusible de magnetotermico

diseño zapatillas

La pesca i l'aqüicultura

La pesca 
La pesca és encara una activitat de captura de productes del mar i aigües continentals, ja que, fins ara, l’esser humà no ha pogut dominar el medi de producció i només n’ha pogut millorar les tècniques de captura. Segons l’àmbit de la pesca es distingeix la pesca esportiva i la professional.
Pesca esportiva 
És una pesca d’aficionat amb llicència, des de la costa o des d’una embarcació, únicament per al consum propi. Només es permeten arts de captura de capacitat molt limitada, com ara la canya o les gambines.

Pesca professional 
Els pescadors d’ofici disposen d’embarcacions i ormeigs especialitzats, i coneixen les tècniques més adequades. Hi ha diversos tipus de pesca, segons el lloc on es fa:

• La pesca costanera es fa en vaixells petits que solen tornar a port en acabar la jornada i que no tenen maquinària per conservar el peix. Cada port pesquer s’ha especialitzat en la captura d’espècies abundants en el seu entorn: anxoves de l’Escala, gambes de Palamós, llagostins de Sant Carles, etc.

• La pesca d’altura es fa exclusivament amb xarxa i vaixells grans amb sistemes electrònics de recerca dels bancs de peix, i que disposen de maquinària per conservar el peix durant dies o setmanes. Alguns vaixells són autèntiques indústries flotants que manipulen, envasen i conserven el peix perquè, en desembarcar-lo, es pugui comercialitzar directament. Serveixen per pescar peixos migratoris en els grans oceans i exclusivament per als bancs de tonyina en el Mediterrani.

instruments de pesca 
Xarxes fixes com l’armallada, el sardinal o l’almadrava, es calen durant unes hores del dia i es recullen més tard, amb els peixos que hi han quedat retinguts. Els peixos s’enganxen entre xarxes que formen bosses o se’ls condueix cap a un parany constituït per diverses xarxes, que els desorienta i del qual no saben sortir. Es capturen peixos costaners com ara llísseres, orades i llobarros.
Xarxes mòbils, el pescador no abandona l’art durant la pesca, sinó que hi treballa contínuament.

La nansa és un ormeig de pesca que es fa servir per pescar peix menut i llagostes. Consisteix en una mena de cilindre de vímet amb un extrem que forma un embut cap a l’interior. A dins s’hi posa l’esquer per atraure els peixos i fer-los entrar a la nansa a través de l’embut; un cop dins, les fibres de l’extrem de l’embut els dificulten la sortida.

El palangre és un ormeig format per una corda calada al fons o a una profunditat mitjana gràcies a un sistema de boies i ploms. En surten una renglera de fils prims amb un ham a l’extrem. El palangre es cala durant unes quantes hores i després es recull amb els peixos que hi han picat. S’hi pesca peix de roca com ara el congre, el lluç, el besuc o l’escórpora.

La tècnica d’encerclament mitjançant teranyina o xàvega, consisteix a localitzar un banc de peixos amb llums o altres sistemes (avions i sonars) i encerclar-lo amb una xarxa semicilíndrica, que es va recollint i tancant per sota. Amb aquesta tècnica es pesquen sardines, verats o tonyines.

La tècnica d’arrossegament, mitjançant bous, consisteix a fondejar una xarxa en forma de bossa prop de zones on sovintegi el peix, i anar-la arrossegant des d’una embarcació durant unes hores, fins que sigui plena. Aleshores es recull amb l’ajuda d’un cabrestant, fins que tota la bossa pugi al vaixell amb la captura. Amb aquesta tècnica es pesquen peixos de fons marí i crustacis, i ha de ser molt controlada, ja que l’arros-segament comporta perill de destrucció del fons marí.

L’aqüicultura
Les plataformes de cria de mol·luscs aprofiten el sedentarisme d’espècies que s’implanten en llargues bosses de malla, perquè creixen com en el seu medi natural, però estan controlades i són molt més fàcils de capturar. Darrerament s’intenta aplicar la mateixa tècnica amb peixos dins d’un tancat al mar.
Les piscifactories són instal·lacions a terra que fan la cria, la selecció i l’engreix de peixos d’aigua dolça, com el salmó i la truita, disposats en piscines segons l’edat. Com que els peixos són molt sensibles, cal fer una gran inversió econòmica per controlar el medi: temperatura, alimentació, malalties, etc.
L’aqüicultura, i especialment la cria de mol·luscs, representa només el 10% de la producció actual de peix per consumir.

Els tractaments químics

Un conservant és una substància química natural o sintetitzada que frena o destrueix els microorganismes presents en un aliment. Hi ha molts tipus de conservants disponibles, que es poden aplicar a tots els productes alimentaris. Els tractaments químics més habituals són:

• La sal és un conservant que augmenta la salinitat de l’aigua de l’aliment per impedir que els microorganismes en disposin. Com que té un poder conservant limitat, se sol combinar amb procediments físics, com ara la refrigeració. S’aplica a productes lactis, com ara la mantega i el formatge, i en salaons o saladures de carn (pernils i embotits) i de peix (anxoves i bacallà), i pot allargar la vida de l’aliment un any.

• El sucre actua de manera similar a la sal: limita l’accés dels microorganismes a l’aigua i se sol combinar amb mètodes físics. Com que el sucre també és un aliment, s’aplica a productes per conferir-los un gust dolç, com ara en fruites confitades, melmelades, confiteria i pastisseria.

• El fumatge és un tractament que conserva l’aliment gràcies a la introducció de substàncies antimicrobianes presents en el fum, juntament amb l’efecte tèrmic i d’assecatge. Normalment es combina amb una saladura prèvia i s’aplica al peix (salmó i arengada) i a la carn (cansalada, pernil i embotits).

• La fermentació és un procés complex realitzat en condicions anaerò- biques per microorganismes no tòxics, que modifiquen la composició dels aliments i en milloren les propietats organolèptiques i nutritives, alhora que n’asseguren la conservació. La fermentació actua sobre els sucres naturals de l’aliment i en resulten substàncies que creen un ambient desfavorable per als microorganismes. N’hi ha de diversos tipus:
– La fermentació làctia, que produeix àcid làctic. S’utilitza en la fabricació del iogurt i el mató. Si es combina amb la sal, s’allarga la conservació de formatges, carns i verdures. 

– La fermentació alcohòlica, que produeix alcohol. S’utilitza per obtenir begudes alcohòliques derivades del raïm (vi), l’ordi (cervesa), la canya de sucre (rom), l’arròs (sake), les pomes (sidra), etc. L’addició controlada de sucre i alcohol en aquestes begudes permet posteriors transformacions que originen nous derivats alcohòlics, com els licors, els vins dolços, el cava, etc., que tenen característiques organolèptiques molt diferents. 

– La fermentació acètica, que produeix àcid acètic a partir de l’alcohol del vi per obtenir el vinagre. El vinagre i altres productes resultants de la fermentació es poden fer servir com a conservants, per exemple, les fruites en alcohol i les verdures en vinagreta.

envasament

L'envàs és un recipient en contacte directe amb el producte, que el protegeix de condicions externes adverses com ara cops, ambients agressius o microorganismes contaminants, que el puguin alterar, alhora que facilita la detecció de manipulacions fraudulentes.

L’embalatge és el recipient que facilita el transport i protegeix l’envàs de danys físics

L’envasament s’efectua al final del procés d’elaboració en les indústries alimentàries. També el fan els magatzems d’envasament i distribució, que reben els aliments frescos o elaborats i, sense transformar-los, els condicionen, reenvasen i comercialitzen als punts de consum.

Els tractaments frigorífics

Els tractaments frigorífics rebaixen la temperatura del producte fins a valors que disminueixen al mínim l'activitat  metabòlica dels aliments frescos i en els quals pocs microorganismes poden sobreviure. A diferència dels processos tèrmics, els processos frigorífics s’han d’aplicar contínuament sense trencar la cadena de fred, que garanteix la qualitat del producte fins al moment en què es consumeix.

La propietat organolèptica és el conjunt de trets sensorials de color, forma, aroma, gust i textura que fan més o menys atractiu l'aliment.

• La refrigeració consisteix a rebaixar la temperatura de l’aliment fins a valors entre els 0 ºC i els 8 ºC. Els aliments frescos són atacats més fàcilment pels microorganismes i, per tant, s’han de mantenir a una temperatura més baixa.

• La congelació rebaixa la temperatura del producte per sota del seu punt de congelació, fins a valors entre –18 ºC i –22 ºC. Això assegura una conservació de fins a diversos mesos gràcies a l’anul·lació de l’activitat cel·lular i la congelació de l’aigua que contenen els aliments, fet que elimina les formes microbianes actives. 

• La deshidratació és una tècnica que elimina el contingut d'aigua d'un producte, i redueix la capacitat microbiana d'atacar-lo. Es pot dur a terme de dues maneres: per escalfor i per liofilització. 

Els tractaments tèrmics

Els tractaments tèrmics
 Els tractaments tèrmics sotmeten els aliments a temperatures altes que fan desaparèixer les característiques de l’aliment fresc.

• L’ escaldat és una operació prèvia en fruites i hortalisses que consisteix a sotmetre el producte a temperatures elevades durant un període curt de temps, gràcies a l’acció de l’aigua o del vapor d’aigua. Aquest procés elimina les característiques dels productes frescos sense modificar-los gaire.

• L’ esterilització aconsegueix la destrucció de tots els tipus de microorganismes presents en l’aliment, però hi provoca canvis substancials. Consisteix a escalfar progressivament l’aliment fins a arribar a temperatures al voltant de 120 ºC, que es mantenen durant uns minuts. La durada de tot el procés depèn del tipus de producte, i es pot allargar fins a una hora. També es poden esterilitzar objectes o envasos mitjan- çant la seva introducció en recipients especials (autoclau) que permeten aconseguir pressions i temperatures elevades (superiors als 100ºC) i que, per exemple, no provoquen l'ebullició de l'aigua.

La pasteurització destrueix els gèrmens patògens sense afectar gaire les característiques del producte. Consisteix a escalfar el producte a temperatures entre 65 ºC i 90 ºC.

L’esterilització UHT, o esterilització ràpida a elevades temperatures, s’aplica a productes líquids en els quals l’escalfor es difon molt ràpidament. L’aliment se sotmet a temperatures de fins a 140 ºC durant pocs segons.

La cocció és un tractament que elimina les característiques del producte fresc i, en segon terme, destrueix la càrrega microbiana. En alguns casos afavoreix la conservació perquè redueix la concentració d’aigua.

El reg

El reg
Com tots els vegetals, els conreus necessiten aigua per poder viure i desenvolupar-se plenament. Els conreus que no disposen d’aigua per ser regats, s’anomenen conreus de secà. El rendiment anual dels conreus de secà és variable i sovint és més baix que el dels de regadiu, perquè per créixer depenen íntegrament de la pluja. Hi ha diverses tècniques de reg, cadascuna té tant avantatges com inconvenients, i s’adapten millor a uns conreus que a altres, segons les característiques que tinguin.

Reg a manta
El reg a manta, que consisteix a inundar mitjançant sèquies tota l’extensió dels conreus extensius, o només els solcs que hi ha sota les plantes hortícoles.

Reg per aspersió
El reg per aspersió, que consisteix a llençar aigua polvoritzada sobre el conreu des d’uns petits sortidors alimentats per canonades a pressió. Es pot aplicar mitjançant instal·lacions fixes per a conreus intensius, o mòbils per cobrir grans extensions de conreus extensius.

Reg localitzat
El reg localitzat,que consisteix a aportar un fil d’aigua gota a gota o en microaspersió, a pressió molt baixa, directament sobre cada planta d’un conreu intensiu o arbori. La freqüència de reg és gairebé diària i té una eficiència molt elevada.

La ramaderia

En l’antiguitat, els homes havien de seguir les bandades d’animals salvatges per caçar-los i alimentar-se’n. Quan van aprendre a domesticar els animals i a alimentar-los per obtenir-ne carn i altres recursos, va aparèixer la ramaderia.
La ramaderia és el conjunt de tècniques d’explotació de bestiar per obtenir les primeres matèries animals bàsiques per a l’alimentació humana i per a la indústria.

Tècniques de producció
Les granges de cria disposen de femelles reproductores i mascles sementals, per reproduir i fer la cria inicial d’animals.
S’ha de tenir molta cura de les condicions ambientals de temperatura, estat sanitari, llet materna i aliments especials, atès que és el període de creixement més sensible i amb més mortalitat.
 Les granges productores d’ous, carn, llet o llana, reben els animals joves, ja independents, i els alimenten segons diferents tècniques:
• En l’explotació extensiva, el bestiar pastura lliurement pels prats i s’alimenta d’herba i farratge fresc (alfals, blat de moro). Només s’estabula a la nit o quan fa molt fred, i llavors s’alimenta de farratge ensitjat. Aquesta tècnica s’utilitza en el bestiar boví i oví de races autòctones adaptades a la climatologia del país, per produir llet, carn o llana.

• En l’explotació intensiva, el bestiar està sempre estabulat i s’alimenta amb pinsos o aliment concentrat, alternats amb farratges. La producció és alta i ràpida, però el cost de manteniment també és alt.

 • En l’explotació mixta, el bestiar pastura lliurement a l’estiu, quan els prats i la meteorologia són millors. La resta de l’any s’estabula en granges on té espai per alimentar-se i fer exercici.
Les granges de cicle tancat reuneixen tot el cicle productiu en una sola instal·lació, cosa que permet fer un seguiment més complet del bestiar, i és més fàcil seleccionar els millors animals joves per substituir els reproductors envellits

Agricultura

L'agricultura
L’agricultura és el conjunt de tècniques de conreu que es fan servir per obtenir els recursos vegetals necessaris per a l’alimentació humana, l’alimentació animal i la indústria. L’origen de l’agricultura es remunta a fa uns 10.000 anys, quan l’home que abans recol·lectava plantes silvestres en va descobrir el cicle i les necessitats; així va començar a protegir-les per augmentar-ne el rendiment i adaptar-les al que li convenia.

Classificació de cultius  
Segons la tipologia i la vida productiva de les diferents espècies vegetals, els cultius es classifiquen en herbacis i arboris.
Els cultius herbacis són plantes de pocs anys de vida productiva i no tenen una tija llenyosa o tronc. Poden ser:
• Intensius. Es caracteritzen per l’elevat valor econòmic de cada planta, que permet utilitzar moltes tècniques de conreu: reg, hivernacles, recollida manual, etc. Pertanyen a aquest grup les hortalisses (patata, enciam), les lleguminoses (pèsols, mongetes), i les plantes ornamentals i de flor tallada.

• Extensius. Requereixen menys tasques de conreu, que es poden limitar a la sembra i la recol·lecció. Com que la densitat de les plantes és molt elevada, es tracten com una unitat sense diferenciar-les individualment. Exemples d’aquest tipus de conreu són:
– Els cereals d’hivern, com ara el blat, l’ordi o la civada.
– Els cereals d’estiu, com ara el blat de moro, la melca o l’arròs.
– Els farratges, com ara l’alfals o les pradenques.
– Les oleaginoses, com ara el gira-sol i la soja.
– Les plantes industrials, com ara el cotó o el lli.
Els cultius arboris estan formats per arbres o arbustos distribuïts en un marc de plantació que permet una atenció acurada a cada individu. Aquests conreus són de llarga durada i tenen una producció nul·la els primers anys, que després augmenta fins a la plenitud productiva. Alguns exemples d’aquests tipus de cultius són:
– L’olivera i la vinya.
– Els arbres de fruita dolça, com ara la pomera o el presseguer.
– Els arbres de fruita seca, entre els quals destaquen l’ametller i l’avellaner.

El cicle anual d'un conreu
Per tal de facilitar i optimitzar la vida productiva d’un determinat tipus de conreu, hi ha tot un seguit de tasques de preparació i tractament de terreny i cultiu. És el que s’anomena cicle anual d’un conreu, que es concreta en la preparació del terreny, la plantació, el tractament del cultiu, el reg i la recol·lecció.